A partir de 3 años

Qui soc jo?

Cançó de Dàmaris Gelabert

Adaptació del text de Montserrat Balada Herrera i Jonathan Gelabert

Il·lustracions de Sebastià Serra

Editat per El Cep i La Nansa

A partir de 3 anys

.

“Un dia la Lola es va llevar amb un estrany remolí que li voltava per sobre el cap. Aquell remolí li repetia una vegada i una altra: Qui soc jo? Així que, feta un embolic, va marxar cap a casa de la seva àvia…”

.

La Lola té molts dubtes, vol saber qui és i un munt de preguntes li volten pel cap, així que, per intentar desfer aquest remolí d’interrogants, decideix fer una visita a la seva àvia i demanar-li ajuda per trobar respostes. Davant d’un mirall, mentres la Lola es veu a ella mateixa, l’àvia té molt clar que allí hi veu reflexada la seva neta i, fent-se valdre de les seves estimades fotos de familia, fa créixer en ella un bonic sentiment de pertinença al adonar-se que també és germana, filla, neboda i cosina, amb la possibilitat, algun dia, de poder ser mare, tieta, àvia,… Mentre el seu remolí de preguntes es va fent petit, la Lola va descobrint que forma part d’un gran teixit on ella n’és una part important i fonamental, i prendre consciència d’això la fa sentir tan bé que de sobte, mentre torna cap a casa gaudint d’un agradable passeig en bicicleta, pot sentir l’emocionant connexió amb la natura (amb el mar, amb el boscos, amb els animals que hi viuen…), de la qual també en forma part. La Lola anirà adonant-se de totes les coses que és i que pot arribar a ser, tot un món de possibilitats que la fan protagonista de la seva vida i que alleugereixen el seu remolí de preguntes fins que queda reduït a un rinxol simpàtic i trapella que li cau pel front, amb la seguretat que es quedarà sempre amb ella per ajudar-la a trobar respostes a les preguntes més importants.

Dàmaris Gelabert, pedagoga, musicoterapeuta, autora i cantant de cançons infantils, compta amb un repertori extensíssim de cançons que ens han acompanyat i ens acompanyen en el camí de veure créixer els nostres fills. Amb més de 15 àlbums publicats sota el seu segell discogràfic Totsona Records, amb diversos espectacles i tallers en actiu i amb el seu propi mètode (Mètode Totsona) d’estimulació musical, ja és una figura consagrada i una constant en el nostre panorama musical infantil.

Les seva cançó “La magia de la pau” ha inspirat anteriorment l’àlbum il·lustrat “Si tingués la màgia d’un mag”, d’autoedició, amb text d’Eulàlia Canal i il·lustracions de Robert Garcia. Ara, El Cep i la Nansa, ens deixa gaudir de “Qui soc jo?” a través d’aquesta meravellosa publicació, amb text adaptat de Montserrat Balada i Jonathan Gelabert, il·lustrat per Sebastià Serra.


Avui publico la meva primera ressenya en català, i ho faig així perquè aquest llibre només està editat en aquesta llengua, que és tan meva com el castellà, i és la que em neix de dintre per escriure aquestes paraules 😉

Al llarg de les pàgines d’aquest bonic àlbum, amb unes il·lustracions que convinen elements reals amb dibuixos genials i que a casa (al Blai! 🙂 ) han agradat molt, acompanyarem a la Lola, una nena que, com moltes altres, és inquieta i curiosa, i vol trobar resposta a les seves incessants preguntes. Avui s’ha despertat amb tot un remolí sobre el seu cap ple d’interrogants i amb una gran qüestió per resoldre: Qui sóc jo?

La seva àvia, inesgotable font de saviesa, però sobretot d’amor i d’empatia, reconeix ràpidament l’inquietud de la Lola (un rínxol simpàtic i trapella sobre el seu front deixa constància que nés una experta en el tema) i tindrà molt clar per on ha de començar per tal que la seva neta pugui prendre conciència d’ella mateixa: l’ajudarà a identificar-se dintre de la familia i adonar-se de com n’és d’important per a tots ells, i un cop encetat aquest camí, la Lola serà capaç de continuar-lo tota sola, sentint-se, de sobte, peça essencial de la gran xarxa social del seu voltant i assaborint, també, un nou sentiment que creix dins seu de relació i connexió amb la natura.

El concepte d’identitat és molt abstracte i els dubtes al seu voltant ens acompanyen quasi tota la vida. De ben petits, aquest concepte el comencem a construir en base als vincles emocionals que teixim, en primer lloc, amb la nostra família, i més tard, amb la resta del nostre entorn, tant social com natural. 

El sentiment de pertinença, de que ets important i que tens valor per a la gent que estimes i per al món on vius, és essencial per construir una autoestima i una identitat adequades. I aquesta història posa l’accent precisament aquí, situant a la protagonista com a centre de totes les seves relacions, a partir de les quals ha d’aprendre a identificar-se a ella mateixa per anar trobant sentit a la seva existència.

Conforme avança la historia veurem com el gran remolí de l’inici es va fent petit, fins que al final desapareix i deixa rere seu un petit rínxol simpàtic i trapella al damunt del front de la Lola ;). A més, podrem acompanyar a la nostra petita protagonista mentres anem cantant la cançó amb l’ajuda de la lletra (ressaltada en granate) que fa completament inevitable entonar-la mentre l’estàs llegint. Lectura i música s’uneixen per crear moments únics que s’instal·laran segur als nostres records. Què més es pot demanar?

Doncs encara n’hi ha una mica més 🙂 Al final del llibre hi trobarem senzilles activitats a realitzar amb les il·lustracions, una petita guia per a les famílies amb alguna reflexió de l’autora, la lletra complerta de la cançó i un codi QR que ens durà al seu videoclip, que tantes vegades hem vist i escoltat a casa nostra.

Dàmaris Gelabert va publicar aquesta cançó l’any 2006, formant part de l’àlbum “Cançons Per Aprendre: 3-7 Anys Vol ll”, però no va ser fins l’any 2014 que en va treure el videoclip, al qual la meva filla, amb uns 4 anys, s’hi va, literalment, enganxar. Havíem escoltat aquesta cançó en bucle durant moltes estones i l’havíem cantat durant moltes estones més, així que ja us podeu imaginar l’alegria que va suposar saber que aquesta bonica editorial ens faria arribar un exemplar de “Qui soc jo?” a casa 🙂 Moltes gràcies.

Les preguntes de caire existencial assalten el cap de la Berta des que era ben petita. Crec recordar que amb uns 4-5 anys ja em preguntava sobre els seus orígens i manifestava certa inquietud davant l’intent d’entendre qui era ella “realment”. Aquestes preguntes no son gens fàcils de respondre, i quan te les fa un ésser que davant dels teus ulls és tan petitó, et quedes quasi sense paraules. Doncs aquesta cançó, a casa, va ser molt significativa durant un bon temps, i tornar-la a reviure gràcies a aquest àlbum, tant amb ella com amb el meu fill de 5 anys, ha estat tot un regal.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s