L’estiu de la nostra crispeta

Text d’Ariadna Díaz Aguiló i Jan Garrido Montblanch

I·lustracions de Mariona Tolosa Sisteré

Editat por El Cep i La Nansa

A partir de 5 anys

“Tindré un germanet. La Berta també en té un. Mmm… Li he de preguntar si és divertit viure amb un desconegut. La mama no pot sortir amb bicicleta amb mi. El papa diu que les meves joguines també seran del germanet. No entenc per què estan tan contents. Tinc un rum-rum a la panxa. A mi tot això em sembla un rotllo.”

Avui sento l’impuls de ressenyar aquest àlbum il·lustrat, un impuls que neix de l’inevitable pensament, quan arriben aquestes dates, que em recorda que, si tot hagués anat bé, casa estariem celebrant la quarta volta al sol del meu tercer fill/a. 

Perquè era un embaràs inesperat i perquè l’avortament es va produir durant les primeres setmanes, vaig encaixar-ho d’una forma molt serena i racional però, des de fa quatre anys, l’última setmana de setembre la tinc marcada en el meu calendari intern. El seu cor (que vaig poder sentir en les primeres ecografies), aquests dies, torna a bategar dins meu. 

Per tot això, rebre aquest llibre va fer-me esborronar. De la mateixa manera que ho ha fet infinites vegades la cançó “Et faig un lloc” de Xiula, que podeu escoltar i cantar gràcies al QR que es troba en l’última pàgina. Feu-ho!

Amb una colpidora historia narrada per una nena d’uns 4 o 5 anys, és capaç d’entendrir-te amb la mateixa força que, més tard, et glaça el cor; de dibuixar-te un somriure amb la mateixa intensitat que, més tard, et fa brollar una llàgrima.

Amb tot l’embolic d’emocions i sentiments que li provoca l’arribada imminent d’un germanet/a, amb tots els interrogants dins seu que busquen resposta, ella i la Berta ens aproparan a la meravellosa mirada de la infància, la que, tot i perdre’s en la foscor de la tristesa i la confusió, és capaç de tornar a encendre la vida amb la seva candidesa.

En Jan Garrido i l’Ariadna Diaz (que escriu des de la seva experiència personal) ens han regalat una joia que posa tendres paraules al dol perinatal, un tema que cal alliberar per poder parlar-ne sense tants embuts (i poder-ho fer amb els nens es sensacional).

I no ens oblidem de les bonquíssimes il·lustracions de la Mariona Tolosa, que son part fonamental de la historia i que ens ajuden a transitar per totes les emocions que s’hi contenen. Imprescindibles!

Un llibre tan necessari que, sí o sí, havia d’estar entre les meves recomanacions. Gràcies per fer-me’l arribar, El Cep i La Nansa.

Les experiències amb la mort t’apropen més a la vida i a l’agraïment de poder-la gaudir. Aquesta experiència em fa celebrar encara amb més intensitat la gran fortuna de poder sumar dies a la meva vida al costat dels meus fills.

Compra tu libro aquí